Lies of P: Una dansa de mentides en la ciutat de Krat

Origen i món: El malson de la perfecció

Lies of P ens transporta a Krat, una ciutat decadent i corrompuda, marcada per un somni industrial convertit en malson. En aquest univers alternatiu inspirat en el conte de Pinotxo, el món ha estat envaït per titelles autòmats que, després d’un misteriós aixecament, han començat a massacrar la humanitat. El protagonista, P —una versió fosca i melancòlica del famós titella de fusta—, desperta sol en una estació abandonada, amb una única certesa: avançar.

Krat és un lloc imponent, amb una arquitectura inspirada en l’Europa de finals del segle XIX, plena de ferro forjat, boira espessa i secrets ocults darrere cada cantonada. Els carrers, els teatres, les fàbriques i les biblioteques abandonades bateguen amb una presència opressiva i melancòlica, fent de la ciutat un personatge més del relat. El disseny artístic juga constantment amb la tensió entre bellesa i horror, entre el refinament estètic i la monstruositat mecànica.

Jugabilitat: Fils tensos i espases pesants

Amb clares influències de la saga Souls, Lies of P aposta per un combat meticulós i punitiu, on cada acció compta. Els enfrontaments exigeixen reflexos ràpids, timing precís i, sobretot, paciència. El sistema de parades, esquives i contraatacs està pensat per premiar la concentració i el risc. No és un joc que es pugui jugar amb pressa. Cada enemic pot ser letal, i els caps —magníficament dissenyats i d’una brutalitat majestuosa— són veritables proves de resistència emocional i mecànica.

L’arsenal de P inclou una gran varietat d’armes modificables, dividides entre fulles i empunyadures que es poden combinar per adaptar-se a diferents estils de joc. A més, el braç mecànic de P permet habilitats especials que aporten varietat tàctica. El sistema de desenvolupament del personatge, els arbres de talents i les millores reflecteixen una progressió clara però exigent. No regala res, però recompensa generosament l’esforç.

Narrativa: El pes de la veritat i el desig de ser humà

La història de Lies of P és molt més que un retelling fosc de Pinotxo. És una reflexió amarga sobre la humanitat, la identitat i la voluntat. P no només lluita contra màquines i bèsties, sinó contra la seva pròpia naturalesa. A mesura que avança per Krat, descobreix que dir la veritat o mentir pot tenir conseqüències profundes, no només en el curs de la narrativa, sinó en la seva pròpia evolució com a ésser.

Els personatges que habiten aquest món —com Geppetto, Sophia o les criatures turmentades del Circ— ofereixen fragments d’una història trencada, plena de dolor i esperança. La relació entre la mentida, el lliure albir i el desig de ser real conforma el nucli filosòfic del joc. La narrativa es desplega en capes, amb documents ocults, escenes críptiques i decisions morals que el jugador ha d’afrontar sol, sense certeses clares.

Llegat i impacte: Un conte de titelles per a adults

Tot i sortir sota l’ombra de gegants del gènere soulslike, Lies of P ha sabut trobar la seva veu pròpia. Amb una direcció artística impecable, una banda sonora elegant i inquietant, i un sistema de joc polit amb cura, ha demostrat que les influències no són una càrrega si es transformen en estil propi. L’estudi sud-coreà Neowiz ha aconseguit una fita: oferir un títol amb ànima, personalitat i una coherència estètica i temàtica admirable.

El seu èxit crític i comercial ha situat el joc com una de les grans sorpreses de l’any. Ha revitalitzat l’interès per reinterpretacions madures de contes clàssics i ha consolidat el seu lloc com a referent en l’escena dels jocs d’acció exigents. Lies of P no ha estat només una imitació, sinó una declaració d’intencions.

Conclusió: Un fil entre la mentida i la redempció

Lies of P és molt més que un joc difícil. És una obra fosca i bella que parla sobre el que significa ser humà, sobre el dolor de créixer i les ombres que arrosseguem en el camí cap a la veritat. Amb un món immersiu, una narrativa subtil i un combat exigent, ens ofereix una experiència que deixa marca. És un conte per a adults en què el monstre no és la bèstia de metall, sinó el reflex que veiem quan traiem la màscara. I potser, entre la sang i el ferro, també hi ha lloc per a la redempció.