Super Mario Odyssey: Una carta d’amor a l’aventura i la creativitat

Quan Super Mario Odyssey va arribar a la Nintendo Switch el 2017, va marcar el retorn triomfal del Mario més explorador, aquell que havíem conegut amb Super Mario 64 i Super Mario Sunshine. Aquesta vegada, però, Nintendo va anar més enllà, oferint una experiència expansiva, sorprenent i profundament divertida. Un joc que no només celebra la història de Mario, sinó que reinventa la manera com juguem amb ell.

Un món per descobrir (i capturar)

L’eix central de Odyssey és la llibertat. El joc deixa enrere el disseny més lineal dels New Super Mario Bros. i aposta per mons oberts, cadascun amb una identitat, un estil artístic i unes mecàniques pròpies. Cada regne —com el sorprenent New Donk City, el misteriós Sand Kingdom o el bucòlic Cap Kingdom— està ple de detalls, secrets i reptes per descobrir.

Però el gran gir jugable és la introducció de Cappy, el barret encantat de Mario. Amb ell, pots capturar gairebé qualsevol cosa: enemics, objectes, fins i tot elements del decorat. Això transforma completament la forma de jugar, ja que cada captura t’ofereix noves habilitats —sigui llançar-te com una bala, escalar com una granota o estirar-te com un elàstic gegant.

Aquesta mecànica obre la porta a una gran varietat de situacions creatives i et convida a experimentar constantment. No hi ha una sola manera de superar els obstacles, i això fa que l'exploració sigui sempre gratificant.

Més llunes, menys estrès

A diferència d'altres lliuraments on recollir estrelles o sols implicava superar nivells molt específics, aquí les Llunes d’Energia es troben gairebé per tot arreu. Algunes s’aconsegueixen resolent trencaclosques, altres completant proves d’habilitat, i moltes simplement observant bé l’entorn.

Aquesta abundància de llunes (hi ha més de 800!) fa que el joc sigui molt menys frustrant per als jugadors més novells, però també ofereix un repte enorme per als més complecionistes. És un equilibri brillant entre accessibilitat i profunditat.

Un homenatge interactiu

Super Mario Odyssey és també una declaració d'amor a la història de Mario. Referències a jocs clàssics, segments en 2D que imiten el Super Mario Bros. original, música retro i aparicions sorpresa farceixen tota l’aventura. El moment més icònic? Sense cap dubte, l’actuació a New Donk City amb Jump Up, Super Star!, una celebració musical que és ja història dels videojocs.

Apartat tècnic i artístic

Visualment, Odyssey és encantador. Tot i no buscar un realisme gràfic, el joc destaca pel seu estil artístic vibrant, la varietat estètica entre mons i les animacions suaus de Mario. A nivell sonor, la banda sonora és espectacular, amb temes que barregen jazz, electrònica i música orquestral. I els efectes de so són, com sempre a Nintendo, impecables.

El rendiment a la Switch és també notable: 60 fps estables, temps de càrrega breus i una fluïdesa general que fa l’experiència molt agradable tant en mode portàtil com en dock.

Punts forts i febles

El millor:

• Mecànica de captura innovadora i divertida.

• Gran varietat de mons i estils de joc.

• Més de 800 llunes per descobrir.

• Dificultat adaptable: des d'exploració tranquil·la fins a reptes difícils al post-joc.

• Referències i homenatges a tota la saga.

El pitjor:

• Algunes llunes poden resultar massa trivials.

• Absència d’un sistema de vida o penalització real, cosa que pot reduir la tensió.

• No hi ha mode cooperatiu real (excepte un mode secundari amb Cappy poc profund).

Conclussió

Super Mario Odyssey és molt més que un gran joc de plataformes: és una celebració de la creativitat, la llibertat i l’esperit aventurer que ha definit Mario des dels seus inicis. És accessible, profund, imaginatiu i, sobretot, infinitament divertit. Un imprescindible de la Nintendo Switch i un digne successor de Mario 64.